El Casal Català dels Hostalets, un espai de trobada i cultura des de 1926.
Més d’un segle d’història compartida
Un grup de veïns amb un somni: crear un espai per a la cultura i la llibertat
Els orígens (1918–1925)
L’entitat tenia un petit local a Cal Batista (c. Major, 1), amb cafè-bar i una sala modesta. Per celebrar actes o festes majors, sovint calia llogar un envelat, muntat on avui hi ha la plaça del Dr. Conde
El 1924, durant una representació de Terra Baixa dins d’aquell envelat, una forta tempesta va obligar a suspendre l’acte. Refugiats a casa del Sr. Enric Cucurella, quatre veïns —Cucurella, Joan Vallès, Joan Subirats i Casimir Orriols— van decidir construir un edifici propi per al poble.
En poc més d’un any, amb la participació i mans de molts veïns, naixia el Casal Català. Les obres van acabar just a temps per la Festa Major de 1926.
Una entitat viva
De la seva construcció fins al final de la guerra: de 1925 a 1939
Des d’un primer moment, el Casal Català es convertí en una de les entitats motor de l’activitat cultural i recreativa del poble, sempre en competència amb La Cooperativa.
En plena Guerra Civil al Casal s’hi van guardar els bancs de l’església, per por que fossin cremats. El retaule de l’altar, així com altres peces, no van córrer la mateixa sort.
El 3 de gener de 1937, la UGT i el PSUC locals es van apoderar del Casal.
Amb l’entrada dels nacionals, un destacament de nacionals i part d’un destacament italià, van instal·lar-se al poble ocupant diferents espais. Un d’aquests espais ocupats fou el Casal.
Quan es va acabar la guerra, i amb l’església malmesa, se celebrà una missa a la sala-teatre, amb el mossèn i part dels feligresos dalt l’escenari.
En plena dictadura, el Casal es manté com el punt de trobada del poble
El Franquisme: de 1939 a 1975
Després de la Guerra Civil i sota la dictadura, el Casal hagué d’adoptar diferents noms: “Centro Recreativo de la Falange Española de las Jons” (1939), “Casino Nacional” (1940), “Centro Cultural Recreativo” (1958). No seria fins l’any 1988 quan es va recollir en els estatuts el nom amb el que tots el coneixem: Casal Català.
Malgrat tot, és en plena dictadura quan més creix l’arrelament del Casal al municipi, ja que es converteix en l’únic punt de trobada i de reunió per als veïns i veïnes, ja que La Cooperativa havia estat clausurada. El local de La Cooperativa va ser enderrocat a finals de la dècada de 1970.
Sala del billar, un punt de trobada molt concorregut a l’època
Així mateix, la Sala-teatre donava cabuda a balls, teatres i qualsevol tipus d’espectacles, ja que la societat organitzava les principals festes del poble: Festa Major, Pasqua, carnestotltes, la festa de la Germandat de Sant Sebastià amb el ball de la Garlanda, la festivitat de Sant Cirstòfol, la Fiesta de la Liberación, la dels Quintos, la del Most…
Ball de la Garlanda, una tradició de la Festa de la Germandat de Sant Sebastià
Sense oblidar que el Casal servia també com a punt d’assaig del grup de teatre i, fins i tot, allotjava els vestidors del Club de Fubtol, així com la vitrina amb els trofeus de l’equip local.
Les noves generacions recuperen el Casal i el tornen a fer créixer.
El període democràtic: de 1976 -1990
Contràriament al que s’esperava en aquell moment, la tornada a la democràcia no va suposar un ressorgiment cultural de l’entitat.
Feia anys que el Casal funcionava per la inèrcia de la rutina i la llista de socis s’anava escurçant, de manera que la mitjana d’edat pujava cada cop més. El que va començar com una lleu crisi, es va anar agreujant amb el pas del temps.
Els canvis d’hàbits que visqué la societat durant aquella etapa va deixar de banda la rellevància de festes tradicionals. A més, tampoc no hi va ajudar que cada cop es feu més pal·lesa la mala entesa entre les Juntes de l’entitat i els membres dels nous consistoris democràtics a l’hora de celebrar festes.
Val a dir que durant els anys de la transició a la Sala del Casal s’hi celebraren mítings de diferents partits polítics, així com reunions convocades per l’Ajuntament del moment o per l’Associació de Veïns (ara ja despareguda).
Els Castellers del Vendrell davant la façana del Casal
Jovent dels Hostalets, asseguts al pedrís de la placeta, als anys 1970
A la dècada de 1980 sorgeixen una sèrie de juntes formades en gran part per gent jove, que creien en l’associacionisme com a millora cultural i que tenien com a objectiu recuperar el Casal, tant pel que fa a l’edifici com pel pes de l’entitat en la vida del municipi.
Així, finalment, es va endegar un procés de restauració que tot i lent, aviat va començar a donar els seus fruits: va tornar a créixer el número de socis i s’acordà un pacte de col·laboració amb altres casals i ateneus de pobles veïns.
És en aquest moment que s’arrengen la teulada i el sostre de la sala, es refà la tanca de pedra, es crea un nou accés a la sala pel carrer Catalunya i es modifica tota la instal·lació elèctrica.
A més, es reforma també el cafè-bar i al cap de pocs anys, a resultes d’un petit incendi, es millora l’interior per donar-li l’aspecte actual.
Ajuda’ns a completar la història
Pots contactar amb qualsevol membre de la junta o fer-nos un mail a contacte@casalcatala.cat