El Casal Català dels Hostalets, un espai de trobada i cultura des de 1926.
Més d’un segle d’història compartida
Enguany, 2026, la seu del Casal Català fa 100 anys.
Durant més d’un segle, el Casal Català dels Hostalets de Pierola ha estat molt més que un edifici o una entitat: ha estat una comunitat, una manera d’entendre la cultura, la llengua i la vida col·lectiva. Aquest recorregut centenari només ha estat possible gràcies a l’esforç de centenars de persones —socis, sòcies, membres de junta, voluntaris i col·laboradors— que, des del 1918, han fet del Casal un espai obert, viu i arrelat, mantenint la idea que la cultura en genèric, és una eina de llibertat i que, en concret, la catalana és un patrimoni compartit que cal preservar i projectar cap al futur.
La història que segueix és la història d’una entitat que ha sabut organitzar-se, resistir, crear i transformar-se. És la història d’un Casal que ha estat refugi, escenari, punt de trobada, motor cultural i espai on fer societat. És la història d’una comunitat que, fidel als seus valors, ha mantingut viva la flama de la cultura catalana durant més de cent anys.
A partir d’aquí, es desplega el relat d’aquesta trajectòria compartida: un camí que comença el 1918 i que continua, viu i vibrant, fins avui.
Un grup de veïns amb un somni: crear un espai per a la cultura i la llibertat
Els orígens: de 1918 a 1926
Tot va començar el 10 de maig de 1918, quan un grup de veïns dels Hostalets va fundar la Unió Regionalista Hostaletense, una societat político-cultural amb un propòsit ambiciós: impulsar l’autonomia de Catalunya.
L’entitat tenia un petit local a Cal Batista (c. Major, 1), amb cafè i una sala modesta on s’hi celebraven actes diversos, inclosos els de les festes majors. Sovint calia llogar un envelat, que s’instal·lava on avui hi ha la plaça del Dr. Conde, la placeta.
El 1924, durant una representació de Terra Baixa dins d’aquell envelat, una forta tempesta va obligar a suspendre l’acte. Refugiats a casa del Sr. Enric Cucurella, quatre veïns —Cucurella, Joan Vallès, Joan Subirats i Casimir Orriols— van decidir construir un edifici per a l’entitat. Val a dir però, que el poble ja comptava amb un altre edifici des de feia uns anys, la Cooperativa, seu de l’entitat Foment Recreatiu.
En poc més d’un any, amb la participació i mans de molts veïns que venien a fer jornals de feina després de la pròpia del camp —alguns no van cobrar la feina feta, deixant com a donatiu l’esforç dedicat—, naixia el Casal Català. Les obres van acabar just a temps per la Festa Major de 1926, encara que amb força detalls per enllestir. Es van anar completant durant els següents dos anys i escaig.
El nou edifici disposava d’un cafè, d’una sala-billar i d’un jardí-terrassa que tots coneixem i encara disfrutem sota la calma dels til·lers —vinguts d’Holanda, amb dos exemplars originals dempeus avui i gairebé centenaris—.
Una entitat viva
De la seva construcció fins al final de la guerra: de 1926 a 1939
Un cop enllestit l’edifici, l’arrelament de l’entitat al poble era força important, sabem que comptava amb 153 socis familiars, és a dir, aproximadament la meitat de les famílies dels Hostalets. Val a dir que en aquella època només els homes comptaven com a socis titulars.
Des d’un primer moment, el Casal Català es convertí en una de les entitats motor de l’activitat cultural i recreativa del poble. Ja des que es va inaugurar, pel Casal hi desfilaren les millors companyies de teatre, així com famoses orquestres que oferien el ball, el concert de sardanes i si s’esqueia, acompanyaven també la representació de la sarsuela de torn o fins i tot el vermut de la Festa Major.
Com hem expressat anteriorment, durant dècades, el Casal no estava sol dins la vida social i recreativa del poble. La Cooperativa, l’altra gran entitat del poble, en va ser la seva competidora. Amb un caràcter polític proper al republicanisme d’esquerres, també va tenir un paper rellevant en el transcurs històric del poble. Durant els temps de preguerra la Cooperativa va gaudir d’una massa d’associats fins i tot major que la del Casal. Dues entitats, catalanistes en qualsevol cas, dinamitzaven la cultura dels Hostalets.
Va ser, de fet, l’esclat de la Guerra Civil que va troncar tota l’activitat de les entitats i del municipi. El 3 de gener de 1937, la UGT i el PSUC locals es van apoderar del Casal, tot i que no va durar gaire. Amb l’entrada dels franquistes, el gener del 1939, un destacament dels autoanomenats nacionals i un altre de feixistes italians van instal·lar-se al poble ocupant diferents espais. Un d’aquests fou el Casal.
La dictadura interromp l’esperit del Casal
El Franquisme: de 1939 a 1975
Després de la Guerra Civil i sota la dictadura, el Casal hagué d’adoptar diferents noms: Centro Recreativo de la Falange Española de las Jons (1939), Casino Nacional (1940), Centro Cultural Recreativo (1958). No seria fins l’any 1988 quan es va recollir en els estatuts el nom amb el que tots el coneixem: Casal Català.
El Casal, tot i ser catalanista des dels primers estatuts —ja hem esmentat que parlaven obertament de la lluita per l’autonomia de Catalunya— va poder resistir la dictadura gràcies a la seva vinculació inicial amb la dreta de la Lliga Regionalista i a algunes concessions que el règim va exigir. Entre elles, es va tapar l’escut de Catalunya que presideix la boca de l’escenari amb el “yugo” i les fletxes falangistes, es va traduir ANY per AÑO als esgrafiats de la façana del teatre i també es va tapar el baix relleu de l’escut d’entrada al cafè on s’hi llegia Casal Català. Són testimonis d’aquells anys complicats en que “Gobernación Civil” dictava el contingut dels estatuts que res tenien a veure ja amb aquells de l’any 1918.
Sala del billar, un punt de trobada molt concorregut a l’època
Es va imposar el castellà, malgrat algunes representacions teatrals locals van mantenir el català. De fet, les juntes que van gestionar aquella època —que de fet eren inicialment molt semblants, si no les mateixes, que les del moment fundacional—, van anar reintroduint la llengua en la mesura que es va poder. L’esperit original del Casal seguia present.
Malgrat tot, fou en plena dictadura quan més va créixer l’arrelament del Casal al municipi. Es convertí en l’únic punt de trobada i de reunió per als veïns i veïnes, ja que la Cooperativa va ser eliminada.
Malauradament, la Guerra Civil i la repressió franquista van castigar durament les entitats identificades amb el catalanisme d’esquerres, i la Cooperativa va ser clausurada, abandonada i, posteriorment, a finals de la dècada de 1970, enderrocada. La seva desaparició va ser una pèrdua important i irreparable per al teixit cultural dels Hostalets, i a través d’aquestes línies en volem reivindicar el record.
Durant aquells anys, el Casal va satisfer les necessitats associatives i d’esbarjo de la gent dels Hostalets sense la competència de l’entitat rival, que avui, i des de la nostra perspectiva, podem considerar germana.
Ball de la Garlanda, una tradició de la Festa de la Germandat de Sant Sebastià
La sala-teatre donava cabuda a balls, teatres i qualsevol tipus d’espectacle, ja que la societat organitzava les principals festes del poble: Festa Major, Pasqua, Carnestoltes, la festa de la Germandat de Sant Sebastià amb el ball de la Garlanda, la festivitat de Sant Cristòfol, la Fiesta de la Liberación (us en demanem disculpes), la dels Quintos, la del Most…
A més, la sala també servia per fer projeccions de cinema cada setmana com ja s’havia fet des de l’any 26 —la màquina del cine es va pagar ja mentre s’aixecava l’edifici— i donava cabuda als homenatges a la vellesa i a tot esdeveniment festiu que calgués.
Cal recordar que el Casal servia també com a punt d’assaig dels diferents grups de teatre que hem tingut al poble i, fins i tot, allotjava els vestidors del Club de Futbol, així com la vitrina amb els trofeus de l’equip local.
Tot i les dificultats econòmiques de l’època, gràcies a l’entusiasme de la junta i l’esforç dels socis, el 13 d’octubre de 1966 es comprà el local als hereus dels antics propietaris —concretament a tres dels quatre promotors als que fèiem referència a l’inici—. El Casal passà a ser patrimoni de la societat.
Les noves generacions recuperen el Casal i el tornen a fer créixer.
El període democràtic: de 1976 a 1995
Contràriament al que s’esperava en aquell moment, la tornada a la democràcia no va suposar un ressorgiment cultural de l’entitat. Feia anys que el Casal funcionava per la inèrcia de la rutina i la llista de socis s’anava escurçant, de manera que la mitjana d’edat pujava cada cop més. El que va començar com una lleu crisi, es va anar agreujant amb el pas del temps.
El canvi d’hàbits que visqué la societat durant aquella etapa anava deixant de banda la rellevància de les festes tradicionals. A més, a l’hora d’organitzar festes, tampoc hi va ajudar el deteriorament de les relacions entre les Juntes de l’entitat i els membres dels nous consistoris democràtics, i fins i tot van arribar a plantejar una absorció de l’entitat per part de l’Ajuntament. A mitjans dels 80, el Casal passà el relleu de l’organització de la Festa Major a l’Ajuntament malgrat seguir col·laborant-hi sense interrupció.
Durant els anys de la transició a la sala del Casal s’hi celebraren mítings de diferents partits polítics, així com reunions convocades per l’Ajuntament del moment o per l’Associació de Veïns, avui desapareguda.
Tot i les dificultats, el Casal va continuar oferint bona part de les festes que se celebraven al poble. Fins i tot en va acollir de noves no vinculades a la pròpia entitat, com ara les activitats de la Setmana de la Joventut que, des de 1977, va fer desfilar per l’escenari del Casal grups musicals, companyies teatrals i artistes ben coneguts: Núria Feliu, Jaume Sisa, Dagoll Dagom, Els Joglars, els Comediants, La Salseta del Poble Sec, l’Orquestra Plateria, la Mary Sampere o la Cubana, entre molts d’altres.
Els Castellers del Vendrell davant la façana del Casal
Malgrat la situació social, un dels impediments més importants al que va haver de fer front el Casal fou l’estat de l’edifici, ja que durant anys no s’hi havien fet obres de manteniment i recuperar-lo suposava una forta despesa econòmica i esforços complicats.
Jovent dels Hostalets, asseguts al pedrís de la placeta, als anys 1970
Així, finalment, es va endegar un procés de restauració que tot i lent, aviat va començar a donar els seus fruits: va tornar a créixer el número de socis i el Casal recuperava vigor.
És en aquest moment que s’arreglen la teulada i el sostre de la sala, es refà la tanca de pedra, es crea un nou accés a la sala pel carrer Catalunya i es modifica tota la instal·lació elèctrica. A més, es reforma també el cafè i al cap de pocs anys, a resultes d’un petit incendi, se’n millora l’interior per donar-li l’aspecte actual.
Podem dir doncs, que les juntes d’aquell període van fer una tasca ingent per mantenir l’edifici i l’entitat ben vius, i independents!
L’activitat del Casal en temps d’abundància d’oferta cultural
El període ACTUAL: de 1995 fins avui
Després de la recuperació d’emergència que van impulsar aquelles juntes joves de finals dels 80 i principis de la dècada dels 90, el Casal ha continuat oferint cultura en català de manera ininterrompuda fins avui. Aquell impuls inicial va permetre estabilitzar l’entitat i, amb el temps, les juntes han anat rejuvenint, igual que ho ha fet la mitjana d’edat dels associats, que en els darrers anys ha baixat de manera notable. També és cert que les juntes actuals acostumen a tenir una durada més curta, potser reflex d’uns temps més individualistes, on costa més mantenir el compromís desinteressat de manera llarga i sostinguda.
Si els anys 90 ja es parlava de la creixent burocratització de l’administració, avui la gestió del Casal encara comporta més feina afegida per mantenir l’entitat dins de la legalitat: tràmits, permisos, justificacions, assegurances, reformes de gran envergadura —el gruix d’aquestes, per sort, podem dir que les hem més que acabades els darrers anys—, i imprevistos de tota mena. Tot plegat fa que gestionar una entitat cultural sigui més complex que mai. Tot i així, les juntes han continuat treballant amb la millor de les intencions i amb el temps lliure que cadascú ha pogut aportar.
Malgrat aquesta creixent complexitat administrativa, el Casal ha mantingut un nivell d’activitat més que digne, sempre pensat per al públic habitual i fidel del poble. S’ha procurat que la llengua catalana sigui sempre present en la programació, i que el Casal continuï sent un espai on la nostra cultura es visqui amb naturalitat. I, per no perdre de vista el que representa l’entitat des del primer dia, a mitjans de la dècada del 2010 es va decidir hissar l’estelada al Casal, actualitzant els símbols i reafirmant el compromís amb la identitat catalana en ple segle XXI.
Pel que fa a les activitats, aquesta darrera dècada —per posar una data de tall recent— el Casal ha ofert una programació amplíssima, que podem resumir en aquests grans blocs:
- Concerts i música en directe: des de recitals íntims fins a concerts de gran format, cicles de música a la fresca, cobles, grups locals, swing, rumba, música tradicional i propostes contemporànies.
- Teatre i arts escèniques: obres de teatre professional i amateur, teatre breu, espectacles familiars.
- Festes i cultura popular: Carnestoltes, sopars del soci, celebracions de Nadal, activitats de joventut i festes comunitàries.
- Xerrades, debats i presentacions: conferències sobre temes socials, polítics i culturals, presentacions de llibres i divulgació històrica
- Cinema i audiovisuals: projeccions del Cicle Gaudí, documentals.
- Tallers, tastos i activitats participatives: tastos de cervesa, activitats gastronòmiques, tallers de ratafia, jocs i activitats familiars.
- Commemoracions: actes del centenari, conferències sobre la història i patrimoni del Casal.
En conjunt, l’actualitat mostra un Casal que ha sabut mantenir viva la flama cultural, oferint activitat de manera continuada i adaptant-se als nous temps sense perdre la seva essència.
Celebrem doncs aquests 100 anys, amb molt d’orgull d’allà on venim, i amb il·lusió quan mirem cap endavant.
Ajuda’ns a completar la història
Pots contactar amb qualsevol membre de la junta o fer-nos un mail a contacte@casalcatala.cat