Un espai singular i únic
L’edifici de l’espai català
L’arquitecte
Josep Goday Casals (1882–1936)
El Casal Català va ser projectat per Josep Goday Casals (1882–1936), una figura clau del Noucentisme català.
Goday va dedicar gran part de la seva obra a edificis escolars, sempre aplicant els ideals estètics i socials d’aquesta corrent.
Algunes de les seves obres a Barcelona són:
- Grup Escolar Ramon Llull (1907)
- Grup Escolar La Farigola (1917)
- Grup Escolar Baixeras (1917-20)
- Casa Provincial de Maternitat (Pavelló Rosa) (1915-24)
- Edifici de Correus (1914-27)
- Oficines de l’Exposició Internacional de 1929 (1927)
- Grup Escolar Lluís Vives (1918-31)
- Grup Escolar Milà i Fontanals (1921-31)
- Edifici de Foment del Treball Nacional (1931-36)
Ferran Serra Sala (1905-1988)
Els esgrafiats del Casal són obra de Ferran Serra Sala (1905–1988), conegut com Ferdinandus Serra, considerat un dels millors esgrafiadors catalans del segle XX.
El seu estil combina noucentisme amb la tradició setcentista de l’esgrafiat.
Es va formar a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona amb Antoni Gelabert i Alart, i va treballar en restauracions i obres pròpies com la Casa dels Canonges (Barcelona), la Casa Sastre (Piera), la Casa de la Vila (Martorell), Can Salvador (Vilanova i la Geltrú) i els Jutjats de Valls.
Els esgrafiats del Casal es van realitzar el 1932, quan Ferdinandus tenia només 27 anys. El cost de l’obra fou de 1.725 pessetes (uns 10,4 €), equivalent a 101 jornals de llaurar de l’època, per decorar les façanes del cafè (jardí i c. Isidre Vallès) i la de la Sala-Teatre.
Són una de les joies més visibles del Casal: detalls decoratius plens de simbolisme i harmonia que reflecteixen la riquesa del Noucentisme.
Aquests elements ornamental continuen destacant com un dels trets singulars de l’edifici i contribueixen al seu reconeixement patrimonial.
El nostre edifici
EL CASAL CATALÀ
- Edifici principal amb entrada pel carrer Isidre Vallès, nau central amb cafè-bar, dependències al pis superior i jardí-terrassa.
- Sala-teatre amb accés pel carrer Catalunya, platea, galliner i escenari. A l’original acollia 500 persones, reduït avui a 300 segons normativa vigent.
L’edifici és un exemple de noucentisme català i ha estat catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (núm. 661-I, 28 de desembre de 2006).
Sumem esforços
molt més que una entitat
L’ENTITAT
Un edifici, un teatre, un cafè-bar, una terrassa… El Casal és molt més que una entitat, és la suma de totes les persones que en formen part. Entre tots, fem Casal.
LA HISTÒRIA
