Preservar la història perquè perduri

Reformes i conservació de l’edifici

{

Amb cada reforma, reafirmem el compromís de conservar aquest llegat, perquè el Casal continuï sent un espai viu, fidel a la seva història i digne del futur que volem construir.

Des de la seva fundació l’any 1926, el Casal Català ha tingut la sort de comptar amb un edifici singular, llegat pels fundadors com a espai de trobada i convivència. Tot i que l’edifici no és l’ànima de l’entitat, sí que n’és un contenidor de luxe, un patrimoni arquitectònic que ens acull i que ens compromet a preservar-lo amb la mateixa cura amb què va ser concebut.

Les reformes que hi duem a terme de manera contínua tenen un objectiu clar: mantenir-lo en les mateixes condicions originals i, sempre que és possible, recuperar elements que amb el pas dels anys s’havien perdut.

Cada intervenció es fa amb respecte absolut a l’estructura i als detalls que li donen valor, des dels esgrafiats fins a les proporcions arquitectòniques que el fan únic.

L’edifici és reconegut com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), fet que en reforça la protecció i posa en relleu la seva importància dins el patrimoni de la nostra comunitat. És, sens dubte, una perla de l’arquitectura de l’època, obra d’un arquitecte de referència que va saber dotar-lo d’una personalitat pròpia i d’una bellesa que encara avui ens emociona.

REFORMA TEATRE – ADEQUACIÓ A NORMES

REFORMES FAÇANES

REFORMES ANTERIORS

REFORMA TEATRE – ADEQUACIÓ A NORMES

L’any 2019 ens vam aventurar en un projecte ambiciós: rehabilitar el conjunt de la Sala-teatre per adequar tot l’espai i els seus elements a la normativa vigent.

REFORMA Façanes

Restauració de la façana del Jardí (2022 + 2025)

L’any 2022 es van fer obres de restauració a la façana del Jardí en caràcter d’urgència per risc de despreniment de la cornisa. Es va aprofitar que teníem la bastida montada per fer algunes actuacions d’urgència: vam consolidar els esgrafiats i reparar algunes esquerdes de façana que els posava en risc.

Vam deixar pendent el decapat de pintura plàstica i la restauració de detall per una altra fase de la restauració.

El 2025 va tornar a ser el torn de la façana del Jardí. Aquí la tasca principal va ser el decapat de la pintura plàstica i les reparacions de detall que aquesta encara pogués amagar.

WhatsApp Image 2025-07-02 at 17.42.55 (1)

Es van reparar parts del parament de façana amb el morter original i es va refer l’enrajolat de la part superior del mur per evitar entrades d’humitat.

Durant la restauració de les gerres ornamentals vam poder reconfirmar el color original d’aquestes gerres decoratives, que era coherent amb les restes de pigment que havíem trobat a les de la façana del teatre l’any 23.

Es va aplicar el color de façana original que vam trobar durant la restauració de la façana del teatre. També es van reparar i repintar els ulls de bou.

2_WhatsApp Image 2025-07-02 at 17.45.03 (3)

RESTAURACIÓ FAÇANA TEATRE (2023)

L’any 2023 es va intervenir a la façana del Teatre. Aquesta façana mai havia estat restaurada i els esgrafiats presentaven un bon estat de conservació. Va caler consolidar-los però no se n’havia perdut cap element.

Sí que s’hi havien fet un parell de canvis que vam retriar per deixar la façana tal i com la van idear. Es van retirar les cadiretes que s’havien instal.lat als anys 30 per dur la llum a la màquina del cine que es va instal.lar al galliner, i es van tapiar les obertures que s’havien fet per la mateixa raó i que havien trencat la sanefa de la base de façana.

Es van fer dues troballes que van ilusionar pel fet de poder deixar el Casal com els nostres besàvis l’havien aixecat; es van trobar mostres de pigment original de façana i de les gerres decoratives.

Les gerres però, havien perdut totes les nanses i parts de la capçada de feia anys, es va fer una tasca de recerca per trobar-ne altres exemplars d’on poder copiar les parts perdudes i es va localitzar exàctament el mateix model al Pabelló Rosa de la Maternitat de Barcelona, edifici projectat pel mateix Goday. Se’n van extreure motlles i es van poder deixar les del Casal també com les hi van posar els nostres avatpassats.

Com ha passat a totes les façanes, ha calgut reparar esquerdes no menors, reomplint amb morter de calç original els buits i refent l’arrebossat. Es va enrajolar la part superior del mur de façana per protegir entrades d’humitat.

Finalment, es va poder recuperar el text original de l’any d’edificació del Casal que, com explicaven en Josep Montserrat Valls i en Josep Llopart Isart (antics membres de la junta) a les respectives memòries, s’havia tristament traduït al castellà pels volts del 39.

RESTAURACIÓ FAÇANA CAFÈ (2024-25)

Entre el 2024 i el 2025 es va dur a terme la restauració completa de la façana nord, la del Cafè.
En aquest cas, els esgrafiats estaven molt malmesos, se n’havien perdut parts amb anterioritat a la reforma dels 90. També s’havien degradat les parts originals per efecte de la humitat i la vegetació que arrelava darrere els esgrafiats propiciada per la instal.lació del cablejat de telefonia arran de paret.

Per evitar reproduir aquesta degradació, es van refer els enrajolats de sobre mur per eliminar estancaments d’aigua i limitar el degoteig d’aigua a façana. També es van eliminar cables antics de telefonia i separar de la façana els cables en servei que no vam aconseguir que la companyia eliminés.

Es van reparar esquerdes i eliminar elements afegits ara en desús.

Es va netejar i eliminar les restes de ciment que encara quedaven de quan es va tapar l’escut el 1939.

Es va netejar i eliminar líquens de la pedra de façana

L’ull de bou d’aquesta façana estava molt malmès, se’n va fer una reproducció exacta.

REFORMes d’urgència – anys 90

Als primers anys de la dècada dels noranta, la junta del Casal es va trobar amb una situació delicada pel que fa a l’estat de les instal·lacions i de l’edifici. Les deficiències eren notables i calia actuar amb urgència per garantir la continuïtat de les activitats culturals.

Es va emprendre la reforma integral de la teulada del teatre, amb un sostre que s’alça a uns catorze metres sobre la platea, i es va procedir també a reparar el mur del jardí i el pati situat davant del teatre. En aquest context, es va aprofitar l’obra per obrir una nova entrada directa al teatre des del carrer Catalunya, millorant l’accessibilitat i la relació amb l’entorn urbà.

Durant aquesta etapa, va ser imprescindible renovar completament la instal·lació elèctrica tant del teatre com del cafè, adequant-les a les necessitats modernes i assegurant-ne la seguretat.

L’esforç col·lectiu i la determinació de la junta van ser reconeguts amb un premi atorgat per la Generalitat de Catalunya, que valorava la tasca feta per mantenir dempeus la nostra estimada seu del Casal i preservar-ne la funció cultural i social.