L’edifici: un espai singular i únic

Imatge de la façana del carrer Isidre Vallès (any 1950).

L’ARQUITECTE

L’edifici del Casal Català va ser projectat per l’arquitecte Josep Goday Casals (1882-1936), plenament integrat en el Noucentisme.
Goday va centrar gran part de la seva obra en edificis escolars seguint els postulats d’aquesta corrent estètica i política catalana.
Algunes de les seves obres a Barcelona són l’edifici de correus (Via Laietana), els grups escolars Milà i Fontanals (al carrer dels Àngels i del Carme); el Baixeres (Via Laietana, 11); el Ramon Llull (Diagonal, 257); el Lluís Vives (c. Canalejas, 107); el Mossèn Jacint Verdaguer (c. Lleida, 2); la Farigola (c. Sant Camil, 31), el Collaso i Gil (C. Sant Pau, 101) o l’Escola professional del Districte VIII (c. Marquès de Santa Anna, 4), entre d’altres.

L’ESGRAFIADOR

Els esgrafiats són obra de Ferran Serra Sala (1905-1988), conegut amb el nom artístic de Ferdinandus Serra, possiblement el millor esgrafiador català del s. XX.
El seu estil participa del noucentisme i es basa en la tradició de l’esgrafiat setcentista.
Ferdinandus va néixer a Barcelona i va dedicar la seva vida al dibuix, l’esgrafia i l’escultura. Es formà a l’acadèmia de Belles Arts de Barcelona amb el mestre Antoni Gelabert i Alart.
Entre altres obres, Ferdinandus va reconstruir els models escultòrics de la Casa dels Canonges a Barcelona.

ELS ESGRAFIATS

Esgrafiats de la façana principal

En relació als esgrafiats, una de les seves obres destacades fou la restauració dels esgrafiats de la Casa del Gremi de Velers (a Via Laietana), declarada monument nacional.
Durant la guerra civil treballà a Martorell on es tractà amb Francesc Pujols.
Sobresurten com a obres pròpies els esgrafiats de la Casa Sastre (Piera), els de la Casa de la Vila (Martorell), els de Can Salvador (Vilanova i la Geltrú) i els del Jutjat (Valls), entre altres.

Els esgrafiats del Casal els va fer l’any 1933, quan tenia 28 anys, i se li van pagar 1.725 pessetes (10,4 €) per aquesta obra. La feina encarregada fou la de decorar la façana principal del carrer Isidre Vallès, a més de la solera de la Sala-Teatre.
Com a curiositat, cal pensar que en aquella època el jornal de llaurar, amb home i matxo inclosos, es pagava a 17 pessetes (uns 10 cèntims d’Euro). Fent una extrapolació, els esgrafiats van tenir un cost d’uns 101 jornals.

EL NOSTRE EDIFICI

El conjunt arquitectònic, inaugurat per la festa major de l’any 1926, comprèn un edifici principal, amb entrada pel carrer Isidre Vallès, que consta d’una nau central on hi ha el cafè-bar, unes dependències a un pis superior i un jardí-terrassa.
A més, l’edifici està connectat amb una Sala-teatre amb accés pel carrer Catalunya, que consta de platea, galliner i escenari amb un aforament original de 500 persones, reduït al 2020 a 300 en aplicació de la normativa actual.

Edifici noucentista catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local núm. 661-I el 28 de desembre de 2006.